Oct 27

El plaer és la felicitat dels bojos, la felicitat és el plaer dels savis

Jules d'Aurevilly
Novelista i crític francés

EL QUE TOTHOM HAURIA DE SABER SOBRE EL PLAER

Com gaudir d'un plaer sà

Podem sentir plaer sense ser feliços, però no podem ser feliços sense la capacitat de sentir plaer.

El plaer és quelcom que sempre busquem d’una manera o una altra. ​Ho portem als gens.

No podem lluitar contra la recerca de plaer que ens impulsa a menjar, a reproduir-nos o a gaudir de coses de la vida com el contacte humà, escoltar una bona cançó, passejar, estar amb bona companyia, etc.

Per això és tan important entendre què és i com funciona el plaer, ja que la recerca de plaer immediat, sense pensar en el futur o en possibles metes, pot portar-nos precisament a la infelicitat. En canvi, sentir plaer d’una manera conscient, ben orientada i sana pot ajudar-nos a guanyar felicitat dia a dia.

Avui analitzem l’origen i el funcionament del sistema que regula el plaer i, al final del post, et proposarem un exercici que t’ajudarà a potenciar un plaer sà que et faci més feliç.

1. QUÈ ÉS I PER QUÈ SENTIM PLAER?


El plaer és un sistema de regulació de la conducta animal.

Aquesta conducta es regula a través de 2 sistemes molt antics, operats des de la part més primitiva del cervell i present en totes les espècies animals inclòs els humans:

1. SISTEMA DE PLAER

Fa que busquem i ens aproximem a senyals en l’ambient que augmentin les nostres possibilitats de sobreviure, i que ens donaran plaer (com el menjar o el sexe). També anomenat sistema hedònic.

L’evolució ha fet que allò que és necessari per la nostra supervivència (menjar, sexe, atenció, cuidat...) activi unes zones del cervell que ens donen plaer.

Aquest sistema ens impulsa a buscar senyals en l’ambient que anticipin plaer. És un sistema d’apropament. Fa que ens vingui de gust sortir a un bar amb amics, fer un gelat o cridar l’atenció d’una persona que trobem atractiva.

2. SISTEMA D'ESTRÉS

Fa que ens allunyem de senyals en l’ambient que poden disminuir les nostres possibilitats de sobreviure (com amenaces o dolor).

En aquest cas, l’evolució ha fet que allò que no és útil per la supervivència (amenaces, dolor...) activi unes altres zones del cervell que fan que sentim estrès i vulguem evitar-ho i/o fugir.

Aquest sistema seria un fre al sistema de plaer, ja que ens posa en mode de retirada. Enlloc de buscar coses bones, la nostra conducta comença a actuar de manera evitativa, prestant atenció de forma prioritària a senyals amenaçants, o a buscar plaer de manera mal adaptativa.

Entenent tot aquest funcionament, podem comprendre millor les nostres reaccions davant estímuls, com per exemple sentir atracció pel sexe o pel menjar, o voler fugir d’aquella serp que et trobes pel bosc. Aquestes respostes estan codificades als teus gens, i les fem de manera pràcticament involuntària i inconscient.

No obstant, allò que millorava la supervivència dels nostres avantpassats avui es pot tornar en la nostra contra...

I perquè? Com hem explicat abans el nostre sistema nerviós actua a partir de processos neuronals molt antics (de fa milions d’anys), i moltes vegades la part cognitiva del nostre cervell (la part més racional, molt més recent) és incapaç de regular-los cap a metes ben orientades.

És a dir, a vegades el desig i la recerca de plaer és poc adaptatiu (no ens reporta benefici a la llarga), ja que ens porta a anteposar la recerca de plaer immediat front altres metes que ens reportarien més beneficis (i plaer) a llarg termini.

Per exemple, pots sentir un gran desig i plaer per menjar dolços o llaminadures cada dia. Però aquest plaer immediat es traduirà probablement en problemes metabòlics i de salut a mitjà o llarg termini.

2. COM FUNCIONA EL SISTEMA DE PLAER?


El plaer sorgeix quan s’activen una sèrie de nuclis neuronals ubicats a una de les parts més antigues del cervell (també anomenats nuclis hedònics). S’activen quan sentim determinats estímuls (tacte, gust, olfacte, oïda, vista) que ens proporcionen una sensació positiva i de gaudiment.

En concret, el plaer consta de 3 fases:

1er: DESIG (anticipatori). Qualsevol cosa que anticipi plaer farà augmentar la secreció de dopamina, un neurotransmissor implicat en fer que ens apropem a tot allò que ens pugui donar plaer. Per exemple, si veiem i olorem un tros de xocolata segurament se’ns farà la “boca aigua”: l’augment de dopamina farà que desitgem aquesta xocolata.

2on: PLAER (consumatori). Un cop ens hem ficat la xocolata a la boca i la comencem a degustar és quan sentim el plaer (recompensa). Això passa perquè s’activen els nuclis hedònics, que fan augmentar uns altres neurotransmissors (endocannabinoides i opioides o endorfines), els quals fan que sentim plaer.

3er: APRENENTATGE. Tot allò que ens va portar a sentir plaer queda gravat al nostre cervell. Si un dia que estem deprimits mengem un gelat de vainilla que ens dona plaer (recompensa) i fa que ens sentim millor, quedarà gravat al nostre sistema nerviós el següent: “el gelat de vainilla em fa sentir millor”. Per tant cada cop que no ens sentim bé voldrem gelat, fins i tot fins el punt de poder convertir-se en una addicció.

3. ESTÍMULS QUE ENS ANTICIPEN PLAER


Existeixen 2 tipus d’estímuls que ens anticipen plaer:

1. Estímuls de primer ordre: el MENJAR o el SEXE. Per exemple veure i/o escoltar una pel·lícula pornogràfica, o olorar un plat de menjar.

2. Estímuls de segon ordre: són més complexes i depenen de creences, memòries i recompenses apreses durant la nostra vida sobre coses que ens han donat benestar. Per exemple la música, els diners, etc.

4. EL PLAER PELS ALIMENTS


Menjar ens genera plaer, i la disponibilitat constant d’aliments fa que sigui un plaer fàcil d’aconseguir.

La indústria ho sap, i per això treballa per aconseguir aliments hiperpalatables (aquells que tenen senyals que fan augmentar el nostre desig, com el dolç, colors llamatius, olors agradables, greix, etc.), i que solen anticipar moltes calories. A més aquests aliments els trobem moltes vegades a preus baixos (probablement un paquet de 4 o 6 Donuts et costaran menys que 1 alvocat).

I és que el nostre cervell està atret precisament per aliments amb moltes calories (que ens solen donar més plaer). Això és perquè al llarg de milions d’anys d’evolució hem viscut en un ambient on l’aliment era escàs. Per tant el nostre sistema hedònic ha evolucionat fent que sentim més desig i plaer per aliments calòricament densos, ja que moltes calories implicaven majors probabilitats de supervivència.

Per altra banda, la recerca d’aliments en el passat requeria molta activitat física (havíem de sortir a caçar o recol·lectar).

Per tant, aquest sistema de desig i plaer, útil en l’escassetat i constant activitat física del passat, es torna desadaptatiu en un ambient de menjar constant i poca activitat física o sedentarisme. És a dir, juga en la nostra contra.

5. HAS DE DIVERSIFICAR LES TEVES FONTS DE PLAER


El sistema de plaer és molt important per la salut psicològica, i està desregulat en persones amb trastorns de l’estat d’ànim, ansietat o addiccions.

Tots busquem plaer d’una manera o una altra, i és bo fer-ho.

Una de les claus per ser feliços és ser conscients de que necessitem recompenses diàries que ens donin plaer.

El problema ve quan només sabem o només hem après a obtenir plaer de les mateixes fonts. Per exemple, una persona amb obesitat obtindrà el plaer bàsicament del menjar, un addicte a les drogues de la droga, o un adolescent dels videojocs o del sexe.

Si una persona només sap obtenir plaer d’una mateixa font, probablement acabi tenint una addicció. Per tant, per tal de que el plaer sigui saludable hem d'intentar obtenir-lo de moltes fonts diferents.

Aquest plaer i recompenses estan en els petits gests diaris, als que a partir d’ara hauries de prestar més atenció, degustar-los, valorar-los, recrear-te en ells, viure’ls atentament i agrair-los.

6. BUSCA PLAER, PERÒ TAMBÉ TINGUÉS EN COMPTE METES A LLARG TERMINI


RECAPITULEM: el sistema hedònic (que codifica i fa que sentim plaer) és un sistema molt antic de regulació de la conducta, que ens impulsa a buscar coses positives en l’ambient que anticipin plaer. Per contra, el sistema d’estrès ens alerta de les coses dolentes per la nostra supervivència, posant-nos en mode de retirada o fugida per evitar-ho.

El sistema hedònic i d’estrès són antagònics: quan les persones només veuen “amenaces” en el seu entorn (sistema d’estrès activat), inhibeixen el sistema de plaer que ens impulsa a buscar les coses bones de la vida.

Per això és important buscar i sentir plaer cada dia. Però igual d’important també és el benestar a llarg termini.

Per aquest motiu a vegades hem de sacrificar les recompenses del dia a dia per aconseguir metes a llarg termini, les quals repercutiran positivament en el nostre benestar, tot i que puguin exigir sacrifici enlloc de plaer en un primer moment.

#BONUS: FES LA TEVA PRÒPIA LLISTA D'ACTIVITATS QUE ET DONEN PLAER EN EL DIA A DIA


És moment de posar-te a treballar!

Agafa paper i llapis!!

Com saps, quant més variades siguin les teves formes d’obtenir plaer molt millor. És a dir, hauries d'intentar disposar de fonts de plaer el més diverses possibles.

El primer pas per ser feliç és adonar-te d'allò que et dona plaer en el dia a dia.

Per tant et proposem que escriguis al paper tot allò que et dona plaer.

Per exemple: menjar preferit, cine, sèries, llibres, estar amb amics, passejar amb la parella, tenir sexe, rebre o donar massatges, menjar xocolata, veure feliç a algú estimat, fer una abraçada, fer esport, viatjar, sortir de festa, ajudar a altres persones, sopar en un bon restaurant, fer una activitat amb amics, passar una tarda sense fer absolutament res tirat al sofà de casa, etc etc etc...

Vinga, és moment de passar a l’acció! :-)

EXEMPLE:

Aturar el despertador i dormir 10 minuts més als matins, mentre dono voltes entre els llençols.

Sortir a córrer cada matí, sentir l’aire fresc mentre gaudeixo de la natura que m’envolta. Les sensacions després de fer l’esport em fan sentir molt bé per dintre i per fora.

La dutxa d’aigua calenta que quan arribo a casa, gaudint com l'aigua toca tot el meu cos mentre em relaxo.

El té calent que em prenc cada matí abans de sortir de casa, el seu aroma i el gust que em deixa a la boca.. [...]

Ja has fet la llista de totes les coses que et donen plaer cada dia?

Un cop les tinguis identificades i siguis conscient de totes aquestes recompenses, et demanem que comencis a prestar més atenció i a viure amb intensitat aquests petits (o grans) moments de plaer diaris, recreant-te en ells, valorant-los i gaudint-los amb intensitat. Són els teus moments, aprofita’ls!!   ;-)

Aquesta llista no és estàtica. Pots anar-la modificant, i segur que amb el temps l'aniràs fent més gran  :-)

Per últim: creus que aquestes fonts de plaer són sanes? ... Si el plaer immediat repercuteix negativament en el teu benestar futur, una bona idea seria començar a pensar en substituir aquest plaer per algun altre.

Per exemple, molta gent que deixa de fumar comença a fer esport. És a dir: substitueix el plaer d'una calada de tabac pel plaer de fer exercici físic (l'activitat física produeix un sentiment d'eufòria en moltes persones i activa zones del cervell lligades al plaer), fet que també comportarà millorar la imatge corporal (recompensa) i conèixer a gent nova (recompensa).


Per ser feliç necessites sentir plaer.

Esperem que a partir d'ara siguis més conscient de quines són les coses del dia a dia que et donen plaer, per així poder gaudir-les amb més intensitat. DISFRUTA-LES!!

Salut, Natura i PLAER!


Seguir

Sobre l'autor

La meva passió per la natura i l'esport va fer que canviés el gimnàs per la natura, les màquines pels arbres i les peses per les roques. Sumat amb nous hàbits de vida he trobat coherència amb el que menjo i amb el que faig, més motivació, més benestar, més salut i... sentir-me més humà!

Deixa un comentari:

Leave a Comment: