May 19

Alfredo Santalla

​​El metge ha d'aliar-se amb la natura, ja que aquesta fa més de la meitat del treball sense demanar res a canvi​

Alfredo Santalla

​SHINRIN-YOKU, BANYS DE BOSC I EL PODER CURATIU DE LA NATURA​

Probablement no existeixi cap medicament que tingui una influència tan directa sobre la salut que un passeig per la natura”. Són paraules del doctor i immunòleg Qing Li, autor del llibre “El poder del bosque” i ​director de la Societat Japonesa de Medicina Forestal.

​Durant milions d’anys l'espècie humana ha viscut en contacte directe amb la natura, però en el món modern hem creat múltiples capes de separació amb ella. La nostra salut està pagant el preu d’aquesta desconnexió contribuint a símptomes com l’ansietat, depressió, estrès, fatiga, insomni o irritabilitat. Alguns ho defineixen com “Trastorn per dèficit de natura”.

Però tenim una bona notícia.

El simple contacte amb la natura (olorant-la, veient-la, escoltant-la, sentint-la, tocant-la o saborejant-la) genera un impacte increïblement positiu sobre la salut​.

Segur que has experimentat més d'una vegada com un ​passeig pel bosc o un cap de setmana en un entorn natural ​et fa sentir millor. I és que els humans tenim una necessitat biològica de connectar amb la natura. Ens sentim còmodes quan estem envoltats d’ella.

Però... per què passa això? Quins són els beneficis reals? Com podem aprofitar-los al màxim?

Al llarg d’aquest ​article ​​t'expli​carem:​

  • ​La relació que hem tingut com espècie amb la natura al llarg de la nostra evolució.
  • Estudis sorprenents on s’ha comprovat la relació clara que existeix entre el contacte amb la natura i la salut.
  • El “Shinrin yoku” o “Bany de bosc” com a eina per connectar amb la natura. T'explicarem també com practicar-ho!
  • Beneficis dels banys de bosc i del contacte amb la natura. Tot basat en una àmplia i profunda recerca d’estudis científics.
  • Parlarem també de l’Earthing o contacte directe del nostre cos amb ​la Terra.

​LA NOSTRA RELACIÓ AMB LA NATURA AL LLARG DEL TEMPS

Durant el 99,9% de la nostra evolució hem viscut en contacte directe amb la natura. Per això ens sentim còmodes quan la veiem, l’escoltem i la sentim. La nostra genètica encara la reconeix com la nostra veritable llar.

La natura ens ha permès sobreviure al llarg de milions d’anys, i per això el nostre cervell la identifica com a positiva per la nostra supervivència. Per exemple ens agraden els llocs elevats amb àmplies vistes (ja que permetien als nostres ancestres trobar possibles presses o identificar possibles amenaces amb facilitat), els llacs, mars i boscos (per la potencial presència d’aliment abundant), els rius i salts d’aigua (que ens indicaven la presència d’aigua no estancada) o els prats d’herba baixa en comptes d’herba alta i brolla (ja que aquesta podria amagar possibles animals perillosos).

No obstant, en l’actualitat vivim en ciutats, pisos, apartaments, ciment, asfalt, pantalles i sabates que ens separen de la natura. Ja ​hi ha més gent vivint a les ciutats que fora d’elles. Ens hem convertit en una espècie urbana.

Segons la ONU, per primer cop a la història de la humanitat l’any 2008 hi havia més gent vivint a les ciutats que en zones rurals (referència). En el cas d’Europa, el 73% de la seva població viu a ciutats, i a Espanya ho fa ja un 79% (referència).

També ens hem convertit en una espècie d’interiors. El ciutadà europeu mitjà passa el 90% del seu temps en espais tancats ​(referència).

I què fem quan estem en interiors?

Probablement ​ens passem la major part del temps treballant a l'oficina. I, quan per fi sortim d'ella, potser anem a fer esport al gimnàs, passem el temps d'oci anant al cine i de compres, o bé ens relaxem al sofà de casa. Sempre interiors. I sovint mirant una pantalla...

​Segons l’Agència Estadística Europea, ens passem entre 2 i 3 hores diàries mirant pantalles un cop hem sortit de la feina (telèfons, televisions, tablets, ordinadors, etc). Si tenim en compte que bona part de la població treballa en oficines i davant un ordinador, estaríem parlant de que ens podem passar fins a 11 hores al dia front una pantalla.

Aquesta gran quantitat de temps convivint amb la tecnologia pot provocar el que molts anomenen “tecnoestrès” (definició), amb símptomes com l’ansietat, mal de cap, depressió, fatiga mental, tensió ocular o cervical, insomni, frustració o irritabilitat.

​A més, segons ​molts estudis, ​viure en entorns urbans ​està lligat a un increment en el risc de patir ansietat, depressió i problemes psicològics, comparat amb si vivim en entorns rurals (estudi​, estudi, estudi)​.

Ens hem desconnectat de la natura i la nostra salut està pagant el preu.

Fins i tot l’autor Richard Louv va acunyar el concepte de “trastorn per dèficit de natura” en el seu llibre “​Los últimos niños en el bosque: salvemos a nuestros hijos del Trastorno por déficit de naturaleza​”.

Vàrem evolucionar durant milions d’anys en un entorn que ja no existeix. Abans teníem abundància de sons naturals, aire pur, exposició al sol, a la natura... ara escoltem els sorolls dels cotxes i de les fàbriques, respirem aire contaminat, ens passem el dia (i part de la nit) sota llums artificials i la natura la veiem en el salvapantalles de l’ordinador. Hem creat múltiples capes de separació amb la natura i la nostra salut està pagant el preu​

Marcos Vázquez (Fitness Revolucionario)

​QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE EL CONTACTE AMB LA NATURA I LA SALUT?​

​Durant milers d’anys metges i filòsofs no disposaven d’estudis científics, però aplicant el sentit comú recomanaven a la gent que vivia a les ciutats anar a la natura. Intuïen que la vida urbana contribuïa a la malaltia, mentre que la natura la curava.

Actualment existeixen innumerables estudis que demostren una associació clara entre el contacte amb la natura i la salut. A continuació en revisem alguns d’ells. Prepara’t perquè molts són sorprenents!

​- L’any 1984 el doctor Ulrich va ser un dels primers en adonar-se del poder curatiu de la natura. Va comprovar que aquells pacients en habitacions amb finestres amb vistes a arbres es recuperaven abans que aquells amb vistes a interiors. A més, ​els primers necessitaven ​menys analgèsics i es deprimien amb ​menys freqüència​ (estudi, estudi).

- Fins i tot es veu un impacte positiu posant imatges de natura a habitacions d’hospital. Amb el simple fet de penjar aquestes imatges es ​redueix el dolor reportat i es millora la recuperació dels pacients (estudi, estudi).

- En aquesta mateixa línia, a les presons, els presos que ​viuen en cel·les amb vistes a entorns naturals visiten menys la infermeria que els que tenen vistes a interiors (estudi).

- Alumnes de classes amb vistes a la natura tenen millor desenvolupament cognitiu (estudi) i treuen millors notes (estudi).

- L’any 2002 una plaga d’escarabats va matar uns 100 milions d’arbres en una regió de Chicago. Anys més tard es va demostrar una associació directa entre la desaparició d’aquests arbres i l’augment de mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries (estudi). Els estats ​on més arbres havien desaparegut tenien més mortalitat.

- Un estudi amb 10000 danesos va trobar que els que vivien a més d’1 km de zones forestals tenien un 42% més probabilitat de reportar estrès i patir malaltia (inclosa malaltia cardiovascular i càncer). Podríem pensar que la causa podria ser deguda a que persones amb un major poder adquisitiu poden viure a urbanitzacions o cases amb més presència de zones verdes, i que per tant el nivell socioeconòmic explicaria aquesta correlació. Però els resultats es mantenien fins i tot controlant aquesta variable.

- En la mateixa línia, aquest estudi mostrava menys prevalença de depressió i ansietat quan es viu a menys d’1km d’una zona verda, aïllant variables econòmiques. ​Aquesta ​tendència era més marcada en nens i nenes.

- Joves i nens diagnosticats amb trastorn per dèficit d’atenció que reben classes en un entorn natural milloren en aprenentatge i redueixen la impulsivitat, comparat amb si ho fan en zones urbanes (estudi).

- En nens, la natura augmenta la capacitat d’afrontar fenòmens estressants del seu dia a dia (estudi),  ​mentre que els que viuen més allunyats de zones verdes a les ciutats  reporten pitjor salut (estudi).

- Passar temps a l’exterior no tan sols fa que els nens siguin més intel·ligents, sinó que també beneficia el seu comportament, habilitats socials, salut, benestar, resistència i confiança (estudi).

- En barris marginals, es reporten menys taxes de violència a les zones on hi ha més arbres (estudi).

- Es cometen menys crims en àrees ​on abunden ​arbres i espais verds, fins i tot quan es tracta de zones amb un alt nivell de pobresa (estudi).

- Les persones que viuen on hi ha més arbres i més ocells pateixen menys estrès i menys depressió (estudi).

- En aquest estudi es va veure que els residents de Londres que vivien en carrers amb més arbres rebien menys prescripcions mèdiques. Resultats semblants també s’han donat a Holanda (estudi) i als Estats Units (estudi).

​- Segons aquest estudi, disposar de 10 o més arbres al teu carrer implica una millora de benestar equivalent al d’un augment de sou de 10.000 dòlars per any o a ser 7 anys més jove. I en la mateixa línia, aquest altr​e va concloure que amb 11 arbres més es reduïa la prevalença de malalties cardiometabòliques (hipertensió, diabetis i obesitat) i es produïen efectes comparables a rebre un augment de sou de 20.000 dòlars o a ser 14 anys més jove.

- Posar plantes a les oficines o fàbriques redueix l’estrès, augmenta la productivitat i redueix les baixes per malaltia (estudi, estudi, estudi, estudi​).

- Les persones que passen més temps en exteriors tenen una millor imatge corporal i es senten millor respecte a sí mateixes comparat amb les que passen el mateix temps en interiors (a casa o a l’oficina) (estudi).

​"SHINRIN-YOKU" O "BANYS DE BOSC" PER CONNECTAR AMB LA NATURA​


Una manera genial de connectar amb la natura és a través del "Shinrin-yoku". En japonès “Shinrin” significa “bosc” i “yoku” significa “bany”.​

El terme en japonés s'ha popularitzat ja que precisament a Japó van ser pioners en ​practicar el que van definir com “banys de bosc”​.

Un bany de bosc es tracta simplement d’estar i passejar lentament a la natura, connectant amb ella a través dels 5 sentits.

Quan es va començar a practicar el Shinrin-yoku fa gairebé 40 anys, els japonesos es basaven únicament en el sentit comú i en la idea intuïtiva de que rodejar-se de natura millorava la salut.

L’any 1982 es van integrar els bantys de bosc en el Programa Nacional de Salut​. I, fins i tot, aquell mateix any el ministre d’Agricultura, Boscos i Pesca va declarar que el poble de Japó necessitava curar-se a través de la natura.

En concret va ser al bosc d’Akazawa on va néixer la “medicina del bosc”, i actualment conta amb 8 senders dissenyats específicament per practicar el Shinrin yoku. L’any 2006 l’Agència Forestal de Japó va designar el Parc Natural d’Akazawa com a “Centre de teràpia del bosc”. Fins i tot existeix en aquest parc un centre terapèutic amb personal mèdic. Cada dijous, de maig a octubre, es pot visitar al metge sota els arbres.

Avui dia els banys de bosc són una pràctica habitual a Japó. Hi ha 72 bases i rutes forestals per tot el país al llarg de boscos designats com a curatius. En molts d’aquests parcs hi ha experts i metges per ajudar als visitants a connectar amb la natura.

Cada cop hi ha més metges que prescriuen passar temps a la natura enlloc de pastilles com a tractament per malalties i trastorns.

Imagina que pateixes estrès o ansietat, vas al metge i aquest et recepta un bany de bosc de 2 hores a la setmana en comptes de pastilles. És sorprenent, però a Japó ​això ja fa temps que està passant.

Fins i tot a Europa comença a haver-hi canvis. Des ​d'octubre de 2018 a Escòcia els metges estan autoritzats a receptar passejades i activitats a la natura en casos de pressió arterial elevada, malaltia cardiovascular o diabetis. A Noruega els dos principals hospitals del país han construït cabanes envoltades de natura ​pels seus pacients (foto de sota) (font: ecooesfera.com). Les anomenen friluftssykehuset, que es tradueix com "hospitals a l'aire lliure".

​Als anys 80 encara no es disposaven d’estudis que expliquessin per què el contacte amb la natura millorava la salut i el benestar, però des de llavors molts ​científics han intentat explicar-ho​.

Un dels investigadors més importants en l’estudi dels efectes curatius del Shinrin-Yoku és el doctor​ Qing Li, citat a l'inici d'aquest post, qui va començar a estudiar-ho a fons a partir de 2004. És autor del llibre “El poder del bosque. Shinrin-Yoku. Cómo encontrar la felicidad y la salut a través de los árboles”​.

​BENEFICIS DEL SHINRIN-YOKU I DEL CONTACTE AMB LA NATURA

​Estudi rera estudi es confirmen els efectes positius sobre la salut del contacte amb la natura i els banys de bosc.

A continuació revisem alguns d’ells.

- El simple contacte amb la natura redueix la tensió arterial, la freqüència cardíaca i la viscositat de la sang (estudi, estudi, estudi), millorant per tant la salut cardiovascular.

- En aquesta línia, força estudis han constatat una millora en la salut metabòlica i cardiovascular (estudi, estudi, estudi).

- Existeix un ampli ventall d’estudis que constaten que redueix els nivells de cortisol i d’estrès, millorant per tant la lluita contra la depressió i amb un impacte psicològic molt positiu (estudi, estudi, estudi, estudi, estudi, estudi, estudi, estudi). Fins i tot amb només 20 minuts de contacte amb la natura ja ​s'experimenten ​aquests efectes (estudi).

- S’ha comprovat també com es redueix el nivell de sucre en sang, essent per tant un bon aliat contra l’obesitat i la diabetis (estudi, estudi).

- Després d’haver donat un passeig per la natura, les persones d’aquest estudi podien recordar un 20% més respecte ​les que van donar un passeig per la ciutat.

- En aquest altre estudi els participants van millorar la seva capacitat de resolució de problemes i creativitat en un 50% després de passar un temps immersos en un ambient natural.

- Potencia el sistema immunitari al augmentar el recompte i activitat de les cèl·lules NK (Natural Killers) (referència) (estudi, estudi, estudi, estudi).

Aquestes cèl·lules són un tipus de glòbuls blancs (és a dir, els defensors del nostre cos) capaços de matar cèl·lules invasores o no desitjades (des d’un virus fins a cèl·lules tumorals). S’ha vist que persones amb una major activitat de les cèl·lules NK mostren menor incidència de malalties com el càncer​.

​Segons investigacions portades a terme per Qing Li, després d’un cap de setmana al bosc el número de cèl·lules NK ​augmenta un 50,2%, i la seva activitat un 52,6%. A més, la presència de proteïnes anticancerígenes com la granulisina ​augmenta en un 48%, la granzima A en un 39% i la perforina en un 28%.

​Però el més sorprenent ​és que aquest efecte dura fins a un mes després del bany de bosc.


- ​S’ha observat com el contacte amb la natura anul·la el sistema nerviós simpàtic (que és el que activa mecanismes de “lluita o fugida” i el “sistema d’estrès”), mentre potenci​a el sistema nerviós parasimpàtic (aquell que activa mecanismes de “repòs i recuperació”) (estudi).

- També s’ha vist que redueix l’activació del còrtex prefrontal i la rumiació ​(aquell estat mental en que no parem de donar-li voltes a les coses) (estudi), fins i tot amb un passeig de només 20 minuts (estudi).

- Segons aquest estudi, un passeig pel bosc augmenta els pensaments positius i redueix les emocions negatives i també, de nou, la rumiació. És a dir, ens ajuda a canviar la manera de pensar i prendre’ns les coses de millor manera.

- Millora el somni al ajudar a regular el ritme circadià (estudi), millorant també els problemes d’insomni. En aquest altre estudi, el temps mitjà que dormien els participants després d’una passejada de 2 hores augmentava en un 15% (54 minuts), la qualitat del somni era millor i van manifestar estar molt menys tensos després del passeig. També es va veure que els passejos de la tarda milloraven la qualitat del somni més que els del matí.

- Millora l’estat d’ànim. Segons estudis del doctor Qing Li en el seu llibre “El Poder del bosque”, 50 minuts de passeig per una zona verda, en comparació a un mateix passeig per una zona urbana, fa que els participants es mostin més atents i feliços, i es redueixi la rumiació, l’ansietat i l’afecte negatiu.

- S’ha observat també un efecte positiu en l’activitat del cervell (estudi), i fins i tot s’ha vist que millora l’umbral del dolor (estudi).

​PER QUÈ EL CONTACTE AMB LA NATURA CURA?

Queda molt per estudiar, però la investigació científica ja ens comença a ​definir alguns dels mecanismes que ​ens indiquen com el contacte amb la natura ​pot millorar la nostra salut.

I una de les millors maneres d'explicar-ho és a través dels 5 sentits: olfacte, gust, oïda, vista i tacte.

#1. OLFACTE: OLORS DE NATURA

L’aire del bosc està ple de fitoncides, els olis vegetals de les plantes, els quals formen part del seu sistema de defensa per protegir-se de bacteris, insectes i fongs.

Moltes investigacions han demostrat que el simple contacte amb aquestes fitoncides, fins i tot a través de la vaporització d’olis essencials d’abres, està relacionat amb una millora de la salut en general, reportant beneficis molt semblants als comentats a l’apartat anterior: augment significatiu del número i activitat de les cèl·lules NK, reducció dels nivells de cortisol, augment de les hores de somni, disminució de la tensió arterial i la freqüència cardíaca o l’anul·lació del sistema nerviós simpàtic i activació del parasimpàtic (estudi, estudi, estudi, estudi).

Fins i tot un estudi del Departament de psiquiatria de la Universitat de Mie (Japó) va demostrar que la fragància cítrica de D-limoneno és més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.

En aquest altre estudi, el departament d’urgències del centre mèdic de la Universitat de Vanderbilt, on es patia força estrès, dos infermeres varen vaporitzar olis essencials per tota la zona de treball. Després de fer-ho, el nivell d’estrès que reportaven els treballadors va baixar del 41% al 3%, i els nivells d’energia reportats van augmentar del 33% al 77%.

Ja voldrien les empreses farmacèutiques disposar d’una pastilla amb aquests resultats!!

#​2. DE L'OLFACTE AL GUST: OLOR​ I SABOR A TERRA

​Existeix una bactèria innòcua a la terra que podem respirar o fins i tot empassar-nos (quan ens enfanguem la cara, ens embrutem amb terra les mans o quan mengem una verdura arrancada del terra): la Mycobacterioum vaccae.

Aquesta bacteria també te la seva olor. És l’olor a terra que dona el seu sabor terròs a les remolatxes o pastanagues.

L’olor és més intens si fa molt que no plou i de nou la bactèria entra en contacte amb l’aigua. Probablement hi hagi una raó evolutiva. ​La substància química que s'allibera en forma d'olor ens ajudava a trobar aliment, especialment després d’una llarga sequera. A més, quan porta molt de temps sense ploure, els olis de les plantes i arbres s’acumulen al terra i roques. Quan plou l’aigua allibera aquests olis retinguts i inunda l’aire amb la seva fragància.

L’oncòloga Mary O’Brien va descobrir que la injecció d’aquesta bactèria als seus pacients feia millorar significativament la seva qualitat de vida, manifestant major positivitat, un millor funcionament cognitiu i un major nivell d’energia (estudi).

Anys després es va veure com el tractament d’immunoteràpia amb aquesta bactèria millorava la cura de la tuberculosis (estudi​, estudi, estudi).

També es va demostrar que la injecció de la bacteria en ratolins produïa un augment de la producció de serotonina (estudi), un neurotransmissor la falta del qual està lligat a símptomes de depressió.

En ​altres estudis amb ratolins s’ha vist que té els mateixos efectes que els antidepressius per combatre l’estrès (estudi, estudi), millora la resposta immune front infeccions (estudi), i fins i tot presenta un paper protector contra malalties neurodegenearatives, inflamació i disfunció cognitiva (estudi).

Però no cal que la bactèria sigui injectada. El neurocientífic Lowry va demostrar que menjar-la (per exemple a través dels vegetals), o bé respirant-la (a través de l’aire), te els mateixos beneficis que injectant-la (estudi).

#​3. ​VISTA: COLORS DE NATURA

La llum que més ​acostumem a veure en el món modern és la de les pantalles i ​la de les ciutats. Però els nostres ulls no estan dissenyats per això.

​S’han fet estudis aplicant tècniques de ressonància magnètica comprovant-se que veure paisatges de natura o de ciutat activa zones diferents del cervell (estudi, estudi).

Els paisatges naturals, en comparació amb paisatges urbans, activen zones del cervell riques en receptors opioides, amb efectes semblants a una espècie de morfina que redueix el dolor i produeix sensació de benestar, però sense els efectes secundaris dels medicaments (estudi).

També s’ha vist com veure imatges de natura redueix el cortisol, el nivell d’estrés, ​la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca, incrementa les emocions positives i activa el sistema nerviós autònom induïnt relaxació (estudi).

En concret, els colors que més ens relaxen són el verd i el blau. Probablement la raó sigui evolutiva. El verd significava que ​les probabilitats de trobar aigua i menjar a prop augmentaven. Per contra, els grisos (típics de ciutat) ens posen de mal humor i més agressius.

Com a curiositat, Richard Taylor va descobrir que estem programats per respondre a fractals com els que es troben a la natura (estudi). Un fractal és un patró natural geomètric molt característic que es pot trobar a la natura (simetries en una colmena, les espirals d’un cargol, la forma d’un floc de neu a nivell microscòpic, la geometria de les fulles, etc...). Taylor va comprovar que mirar aquest tipus de patrons que trobem a la natura pot reduir l’estrès fins a un 60% (estudi).

#4. OÏDA: SONS DE NATURA

Està àmpliament comprovat que els sons de la natura redueixen l’estrès i reporten benestar, mentre que els artificials i de ciutat fan just el contrari (estudi, estudi, estudi, estudi, estudi, estudi).

A més, som més sensibles a una gama concreta de freqüències, que curiosament és la mateixa que la del cant dels ocells. Per això el seu cant ens sona a música.

Aquest altre estudi demostrava que quan els participants escoltaven sorolls artificials centraven l’atenció cap a l’interior (que s’associa amb avorriment i pensaments obsessius). Quan escoltaven sorolls de natura dirigien l’atenció cap a l’exterior, reduint l’activitat del sistema nerviós simpàtic i augmentant la del parasimpàtic, induint a la relaxació.

Fins i tot quan mirem un bosc en una pantalla, si acompanyem la projecció amb ​sons ​de natura s’observa un efecte més recuperador i redueix més els nivells d’estrès ​respecte quan s’emeten tan sols les imatges sense so (estudi).

Amb els nivells tan abundants de soroll presents a les nostres vides, la majoria de ​persones no té l’oportunitat de gaudir dels efectes restauradors de la pau i la tranquil·litat de la natura.

Segons ​el doctor Qing Li, “​El silenci a la natura no significa un silenci total. Quan eliminem el soroll humà tenim l’oportunitat d’escoltar sons que tan sols la natura ens pot regalar".

Els ​sons de natura que més ens agraden són els de l’aigua, el vent suau i per suposat el cant dels ocells.

#​5. ​TACTE: ​CONTACTE DIRECTE AMB LA NATURA

​Queda molt per estudiar, però sembla que el contacte directe de la nostra pell amb la natura ​facilita un intercanvi d’electrons amb efectes curatius.

Al llarg de la nostra evolució sempre hem estat en contacte amb la natura, habitualment a través dels peus descalços. Fins i tot quan portàvem calçat aquest estava fet amb pell d’animal o fusta, material que condueix els electrons i, per tant, mantenia aquesta connexió elèctrica amb la Terra.

No obstant, en el món modern ens hem desconnectat d’aquesta posta a terra natural. Els blocs d’edificis i oficines ens han separat cada cop més de la natura, i quan sortim a l’exterior ens protegim els peus amb sabates amb soles de goma, les quals trenquen la connexió ​al terra.

Per això una cosa tan senzilla com treure’t les sabates i caminar o estar descalç a la natura pot ser tan important.

Però, què és i com funciona aquesta connexió?

En els últims anys s’ha començat a estudiar a nivell científic l’efecte de connectar-nos literalment ​a la Terra, concepte conegut com “Earthing”. Per exemple, l’any 2010 Clinton Ober, en el seu llibre “Earthing: The Most Important Health Discovery Ever?​​​​”, ja apuntava a que moltes de les malalties del món modern es podien millorar a través d’aquesta connexió. Si t'interessa, també ​existeix la versió en espanyol del llibre:

L’explicació científica ​estaria en la càrrega negativa present a la superfície de la Terra (font inesgotable d’electrons). Nosaltres absorbiríem electrons quan estem en contacte directe amb ella, i aquests ens ajudarien a neutralitzar els radicals lliures com si es tractés d’un autèntic antioxidant (estudi, estudi).

L’any 2014 es va poder mesurar empíricament aquest intercanvi de càrrega elèctrica entre el cos humà i el terra (estudi). Tot i així és cert que el valor que es va trobar era ​petit, i per tant caldrien més estudis al respecte.

Sigui com sigui, tot apunta a l’efecte positiu de l’Earthing.

A continuació citem alguns estudis publicats al respecte:

- Aquest estudi demostrava que el contacte amb el terra tenia efectes fisiològics positius.

- Aquest altre estudi, que va durar 6 setmanes i es va fer amb massatgistes, es va comprovar com el contacte amb ​el terra caminant descalç millorava la seva funció física, l’energia, l’estat d’ànim, el cansament i el dolor en el desenvolupament de la seva feina.

- També s’ha vist que el contacte amb el terra redueix la viscositat de la sang de manera significativa, reduint per tant el risc de malaltia cardiovascular (estudi).

- Finalment, en aquest ​interessant estudi es va provocar una petita lesió a la cama als participants, i llavors es va mesurar la resposta immune en el grup de persones que anaven amb sabates i en el que anaven descalces. Es va comprovar com el contacte directe del cos humà amb la superfície del terra produïa diferències mesurables en les concentracions de glòbuls blancs, citocines i altres molècules involucrades en la resposta inflamatòria, millorant el procés de curació de manera significativa en aquelles que anaven descalces.

CO​M PRACTICAR UN BANY DE BOSC

​A continuació t'expliquem quins passos hauries de seguir per gaudir d'un autèntic bany de bosc:

  1. ​Deixa el telèfon, ipad, auriculars​ i qualsevol altra distracció a casa.
  2. Frena. No pensis ​en el temps. Entra en contacte amb el present.
  3. ​Ves a un lloc que t'agradi (un bosc, al riu, un sender amb bones vistes, un parc, etc.).
  4. Camina lentament i posa plena atenció als 5 sentits. Olora el perfum de les plantes, els arbres, l'aigua i la terra. Observa els colors del paisatge, les diferents tonalitats de verd o el blau de l'aigua i el cel. Escolta el soroll dels ocells, de l'aigua o del moviment de les fulles mogudes pel vent. Sent el contacte de la terra o la gespa amb els teus peus, toca amb les mans l'aigua i els arbres. En definitiva: connecta amb la natura.
  5. Si trobes un lloc que t'agrada pots asseure't i relaxar-te allà una estona.
  6. ​Estigues idealment 2 hores passejant lentament, o bé alternant ​el moviment suau amb moments de quietud. Si no tens tant de temps no pateixis, els efectes es noten amb només 20 minuts.

CONCLUSIÓ

Hem evolucionat durant milions d’anys en un entorn que ja no existeix. L’asfalt i el ciment han substituït els arbres i la natura, hem canviat el soroll dels ocells pel dels cotxes, la llum del sol per la llum artificial, l’aire pur per l’aire contaminat i el contacte amb la natura​ pel contacte virtual a través de pantalles.

​Aquesta ​desconnexió té efectes negatius directes sobre la nostra salut.

Per aquest motiu cal re​connectar amb la natura, i els banys de bosc són una eina genial ​de beneficiar-se dels seus efectes curatius​. Però no oblidis ​l'essencial: el simple contacte amb la natura, el temps que ​puguis i de la manera que puguis. ​

​Si pots escapar-te el cap de setmana sencer a un entorn rural i fer llargues passejades per boscos increïbles endavant, però sinó no et preocupis, tens alternatives. ​El fet de caminar descalç una estona ​pel parc del costat de casa, contemplar un paisatge verd encara que sigui durant 10 minuts, escoltar el cant dels ocells al matí, passejar el gos ​a l'aire lliure o fins i tot tocar amb les mans ​algun arbre de camí ​al cotxe, són exemples d'accions que ja ​estaran generant un impacte positiu sobre la teva salut. I... per suposat, entrenar a la natura també és una ​idea genial!!

​Probablement no curarem una malaltia només amb la natura, però sense dubte és un recurs més a utilitzar per ​prevenir-la o millorar-la.

El contacte amb la natura, junt amb ​​activitat física i moviment diari, una alimentació coherent i un descans profund i reparador, haurien de ser pilars bàsics en el ​nostre estil de vida.

A més, la natura és GRATIS!! I sense ​els efectes secundaris ​dels medicaments!

A què esperes doncs per sortir ​a gaudir i beneficar-te d'ella?  ;-)


​Si t​ens algun dubte ens veiem als comentaris  ;-)

Salut i Natura!


Seguir

Sobre l'autor

La meva passió per la natura i l'esport va fer que canviés el gimnàs per la natura, les màquines pels arbres i les peses per les roques. Sumat amb nous hàbits de vida he trobat coherència amb el que menjo i amb el que faig, més motivació, més benestar, més salut i... sentir-me més humà!

Deixa un comentari:

Leave a Comment:

E-BOOK GRATIS



Vols ​guanyar ​salut i ​i ​benestar?

Uneix-te a Naturafit i descobreix ​10 claus + 71 exemples d'accions específiques que t'ajudaran a ​TRANSFORMAR el teu COS i la teva SALUT​.

100% lliure d'spam. No compartirem el teu mail amb ningú. L'utilitzarem per enviar-te l'E-book.

x