Ago 10

PER QUÈ MIRAR AL PASSAT POT AJUDAR A MILLORAR LA NOSTRA SALUT AVUI

5 passos per fer les paus amb el teu disseny evolutiu

(PRIMERA PART)

Res té sentit si no és a la llum de l'evolució.

Theodosius Dobzhansky
Genetista

Un dels pilars de la filosofia de Naturafit és que pensem que mirar al passat és necessari per entendre el present.

Hem dividit el post en 2 parts. En aquesta primera part fem un viatge al llarg de milions d’anys d’evolució humana. Conèixer el nostre passat ens ajudarà a entendre com podem millorar la nostra salut avui.

En la segona part et proposarem 5 passos per fer les paus amb el nostre disseny evolutiu.

Algunes coses et sorprendran.... Estàs preparat??

Comencem!!  :-)

1. QUI SOM I D'ON VENIM?


L’ésser humà és un gran simi que pertany a l’ordre dels primats, a la família Hominidae, al gènere homo i a l’espècie sapiens. Som Homo sapiens.

Tot apunta a que fa entre 7 i 5 milions d'anys tots els primats vàrem tenir un avantpassat comú (l'eslabó perdut), el qual es va separar en 2 branques que varen evolucionar per separat: la dels ximpanzés i la nostra.

Podem resumir l’evolució humana en les següents etapes:

1. De la selva a la sabana (fa 5 milions d'anys): els nostres avantpassats llunyans.

2. Caçadors i recol·lectors (fa 2,5 milions d'anys): dels "Homo" a l'Homo sapiens.

3. Agricultors i ramaders (fa 10.000 anys).

4. Treballadors de fàbriques i oficines (des de fa 150 anys).

1. DE LA SELVA A LA SABANA (fa 5 milions d'anys): els nostres avantpassats llunyans.


L’Ardipithecus ramidus es considera el nostre primer avantpassat conegut.

Va viure fa 5 milions d’anys en una gran extensió de selva tropical d’exuberant vegetació, on tenia aliment 100% disponible. Principalment abundant fruita i vegetals que podia aconseguir saltant d’arbre en arbre hàbilment.

Quan detectava una amenaça (com un tigre a prop seu) s’activava de manera automàtica un sistema d’alerta: el cervell enviava una senyal d’alarma al sistema nerviós, augmentant el ritme cardíac i secretant hormones que preparaven l’organisme per 2 possibles solucions: fugir o lluitar. Qualsevol de les 2 implicaven moviment muscular intens.

La seva supervivència depenia d’aquest sistema d’alerta, un mecanisme molt primitiu present en tots els animals, inclosos nosaltres.

Avui el nostre escenari ha canviat molt: ja no hem de fugir de cap tigre ni lluitar per defensar la nostra vida. Però aquest sistema s’activa de la mateixa manera quan patim un embús a la carretera, quan no arribem a final de mes o per una bronca a l’oficina. I quan això passa ens solem quedar asseguts, aguantant la que cau o rumiant sense parar.

Estrès crònic” és el nom amb el que coneixem avui dia l’activació del sistema d’alerta de manera constant, cronificant una resposta hormonal i metabòlica nefasta per la salut.

Fa 4 milions d’anys, de manera molt lenta el clima es va fer més sec i reduint-se la vegetació i conformant un paisatge semblant a la sabana africana actual. És aquí quan apareix el nostre següent avantpassat: l’Australopithecus.

La menor disponibilitat de menjar va obligar a aquest avantpassat nostre a desplaçar-se de bosc en bosc per trobar aliments, i a augmentar les seves fonts d’alimentació amb tubercles, arrels, insectes i petits mamífers.

Mentre això passava va haver-hi una sèrie de mutacions molt avantatjoses, passant generació rere generació ja que afavorien la supervivència de l'espècie:

  • Aparició de la locomoció bípeda: per primer cop vàrem caminar sobre 2 potes. Això va suposar molt menys consum energètic per desplaçar-se i més regulació tèrmica, convertint-nos en capaços de recórrer grans distàncies, veure depredadors a la planura o tenir les mans lliures per portar armes o caçar.

Les mans i els braços difícilment podrien haver-se fet suficientment perfectes per construir armes o llançar pedres i pals amb un propòsit mentre fossin utilitzats per la locomoció i per suportar el pes del cos.

Charles Darwin
Genetista
  • Aparició de resistència a l'acció de les hormones insulina i leptina. El resultat: poder menjar més del necessari quan hi havia abundant menjar (per exemple si trobaven un arbre ple de fruits o si caçaven un gran animal), acumulant l’excedent de calories en forma de greix. Això era inèdit fins llavors, i ens vàrem convertir en els primers i únics primats capaços d'acumular greix de reserva. Aquest greix proporcionava energia en períodes posteriors de poc aliment disponible.

2. CAÇADORS I RECOL·LECTORS (fa 2, 5 milions d'anys): dels "Homo" a l'Homo sapiens.


Fa 2,5 milions d’anys apareixen els nostres avantpassats directes: diferents espècies d’Homo que varen conviure durant milions d’anys (com l'Homo habilis, Homo erectus, Homo ergaster o Homo neanderthalensis). Totes aquestes espècies varen aparèixer a Àfrica i varen colonitzar Europa i Àsia.

De totes les espècies d'Homo que varen conviure durant milers d'anys a la Terra, nosaltres, l'Homo sapiens, som l’únic representant que ha sobreviscut.

L’humà actual apareix per primer cop fa 200.000 anys i prové d’un petit grup d’Homo ergaster que va romandre al continent africà, tot i que un estudi recent el situaria encara abans: fa uns 300.000 anys (estudi).

Si agaféssim un Homo sapiens de fa 200.000 o 300.000 anys, l’afaitéssim i el vestíssim amb roba moderna, no el diferenciaríem de qualsevol altre de nosaltres. Seriem gairebé idèntics!!

L’Homo sapiens era caçador i recol·lector.

En un clima que es va tornar més fred i amb diversos períodes glaciars, menjàvem els animals que podíem caçar o pescar, i els vegetals, fruites, tubercles, arrels o ous que recol·lectàvem.

Igual que els nostres predecessors, quan caçàvem un gran animal (com un bisó o un mamut) menjàvem fins la sacietat (festí). L'excedent calòric es guardava en forma de greix, que era consumit en períodes de fam (dejú). Aquest cicle, anomenat cicle festí-dejú, va ser molt comú durant la vida dels nostres avantpassats.

L’activitat física diària era molt abundant, necessària per caçar, recol·lectar o fer tasques de la vida diària.

Gràcies al control del foc (fa entre 1.000.000 i 400.000 anys) vàrem augmentar la ingesta calòrica facilitant i reduint el temps de digestió dels aliments cuinats. Per exemple els ximpanzés inverteixen 5 hores diàries en masticar aliments crus, mentre que un humà amb 1 única hora bastava menjant aliments cuinats. Això va permetre tenir més temps lliure per dedicar-ho a les relacions socials, fabricar eines, equips de caça, objectes d’art o pintar.

3. AGRICULTORS I RAMADERS (fa 10.000 anys)


Fa uns 10.000 anys s’acaba l’última glaciació i, en un clima més temperat, comencem a domesticar plantes i animals. És així com neix l’agricultura i la ramaderia.

Comença una nova etapa en l'evolució humana: el Neolític.

Amb l’agricultura va haver-hi un gran augment del consum de cereals, passant a ser sustent important de la població i implicant un creixement demogràfic espectacular, mai vist fins llavors.

Amb la ramaderia ja no havíem de sortir a caçar, i varen aparèixer aliments nous per nosaltres: la llet i els derivats lactis.

Els cereals tenen moltes calories però molt pocs nutrients. Per tant la densitat nutricional va baixar en picat, a més de que no érem (ni som) tolerants a certs components com el gluten (proteïna del cereal) o, en general, a la lactosa (la “proteïna” de la llet).

Els humans deixem de ser nòmades, ens assentem en poblats i apareixen les primeres grans civilitzacions.

Els pobles i ciutats proporcionaven protecció front els animals perillosos, la pluja o el fred. Però també varen aparèixer les primeres epidèmies degut a la manca d’higiene i la convivència amb el bestiar.

En resum, la nostra biologia estava adaptada a una alimentació i estil de vida que va canviar molt en molt poc temps.

Com a conseqüència, segons molts estudis les noves societats d’agricultors tenien ossos més dèbils, menys alçada, menys capacitat cerebral, més presència de caries i més infeccions que les societats de caçadors-recol·lectors anteriors.

Fins i tot l’esperança de vida va baixar dels 33 anys al Paleolític (quan erem caçadors-recol·lectors) fins els 20 al Neolític! (referència)

Però... va haver un canvi encara més radical.

4. TREBALLADORS DE FÀBRIQUES I OFICINES (des de fa 150 anys)


Amb la Revolució industrial les màquines varen començar a substituir els moviments naturals dels humans, i la població va iniciar un èxode del camp a la ciutat.

Vàrem passar d’estar a l’aire lliure, en contacte amb la natura i exposats al sol, a estar en espais tancats com fàbriques o oficines, respirant contaminació i cada cop més allunyats de la natura.

Amb l’aparició de la industria es comencen a refinar aliments ja qüestionables en la seva forma natural com els cereals i la llet. En el cas dels cereals, en el seu procés de refinat s’extreia la fibra, vitamines, nutrients i minerals per crear farina, la qual té una vida molt major. Això és bo per la industria, però no per la teva salut.

La fabricació i el consum de sucre també augmenta exponencialment des de finals del segle XIX. Vàrem passar de menjar uns 16-24g al dia en forma de fruita i puntualment mel, a més de 80g en l’actualitat en forma de sucre refinat!!

Els cereals, les farines i el sucre, junt amb l’aparició d’olis vegetals, grasses hidrogenades, edulcorants o conservants, varen fer possible l’aparició dels productes processats. Una matèria prima molt barata i una llarga vida del producte suposava un gran negoci per les empreses, però a costa de la nostra salut.

Per altra banda, durant els darrers 30 anys (sobretot amb l’aparició de les noves tecnologies i el treball d’oficina) l’estil de vida occidental es caracteritza per passar cada vegada més hores asseguts en treballs cada cop més sedentaris (això és sinònim de poc moviment), menys hores de son i pitjor descans, i més estrès.

L’esperança de vida va augmentar dels 31 anys (abans de la Revolució industrial) als prop de 80 actuals gràcies als antibiòtics i vacunes que combatien les infeccions, a la nova indústria agroalimentària que combatia la fam i desnutrició infantil, i a la millora de la higiene.

No obstant, varen aparèixer malalties gairebé desconegudes fins llavors i que s’han convertit en els nous enemics de la humanitat. Aquestes malalties són inexistents o molt rares en poblacions de caçadors-recol·lectors que encara avui existeixen a la Terra i que porten un estil de vida molt semblant a la dels nostres ancestres.

2. PER QUÈ MIRAR AL PASSAT ENS POT AJUDAR A MILLORAR LA NOSTRA SALUT AVUI?


Fins la Revolució Agrícola (fa 10.000 anys), els nostres avantpassats acumulaven els assoliments de milions d’anys d’evolució. Havien aconseguit superar milers de dificultats i fins i tot moltes espècies d’Homo varen quedar pel camí.

Per tant, som el resultat de milions d’anys d’evolució i selecció natural.

El nostre disseny genètic està plenament adaptat a la vida que hem tingut com a caçadors i recol·lectors, període que representa el 99,4% de la nostra evolució.

10.000 anys són molt pocs per a que l’evolució modifiqui les característiques essencials d’un organisme. Segons els genetistes, només un 0,005% dels nostres gens han canviat en aquest curt període de temps. Per tant som gairebé idèntics genèticament als nostres ancestres caçadors-recol·lectors.

A més, els canvis viscuts a partir de la Revolució Agrícola són petits en compració amb la gran gran transformació que va suposar la Revolució Industrial fa uns 150 anys (un 0,009% de la nostra evolució), i encara més la revolució dels productes processats fa unes poques dècades (un 0,005% de la nostra evolució).

Segons aquest estudidurant 76667 generacions d’Homo i durant 6666 generacions d’Homo sapiens hem sigut caçadors i recol·lectors, durant 366 hem sigut agricultors i ramaders, i només durant 7 generacions hem sigut treballadors de fàbriques i oficines.

El següent gràfic mostra un resum del que ha estat l’estil de vida al llarg de l’evolució humana des de que som Homo sapiens:

Com pots veure existeix una gran incoherència entre l’estil de vida actual i el dels nostres ancestres.

El nostre disseny genètic està plenament adaptat a on hem viscut, al que hem menjat i a l’estil de vida que hem portat mentre érem caçadors-recol·lectors. Està poc adaptat a la vida com agricultors i ramaders, i molt desadaptat a la vida moderna.

Segons cada vegada més evidència científica, això està al darrera de les noves malalties del món modern (les anomenades malalties de la civilització).

La pregunta és: com podem millorar sense renunciar a certes comoditats del món modern, i sense necessitat d'anar a viure com un caçador-recol·lector a una tribu?

Està clar que difícilment podrem viure igual que els nostres ancestres (i segurament molts tampoc voldríem!). Però sí donar als nostres gens estímuls semblants, per tal de que aquests s'expressin de la millor manera i impactant de manera positiva sobre la teva salut.

A la segona part d’aquest article t’explicarem 5 passos per fer les paus amb el teu disseny evolutiu.

Salut i Natura!


Seguir

Sobre l'autor

La meva passió per la natura i l'esport va fer que canviés el gimnàs per la natura, les màquines pels arbres i les peses per les roques. Sumat amb nous hàbits de vida he trobat coherència amb el que menjo i amb el que faig, més motivació, més benestar, més salut i... sentir-me més humà!

Deixa un comentari:

(2) comments

Enric C. agosto 10, 2017

Gran article!
Té molt de sentit tot el que es comenta…
A seguir així!!

Reply
    Joël Torcque agosto 11, 2017

    Hola Enric!
    Merci pel teu comentari. I tant que seguirem!! ;-)
    Fins aviat!

    Reply
Afegeix un altre comntari

Leave a Comment: